Homenatge a Josep mª Flotats 16/7/2013

Facebook Twitter Google + LinkedIn

Flotats va definir
l'homenatge que el TNC li ha fet com un acte “reparador
i de justícia”

L'actor Andreu Benito feia broma amb altres col·legues, vells companys de repartiment: “Podríem muntar un Cyrano.” Fa trenta anys havien interpretat l'obra de Rostand sota el mestratge de Josep Maria Flotats. Ahir van ser presents en l'acte de homenatge a Josep Maria Flotats que es va fer al Teatre Nacional, del qual va ser impulsor i primer director.
Hi van assistir una bona colla d'actors i de personalitats, en una trobada que va tenir un cert gust de desgreuge, de tancar velles ferides. Flotats retornava al Nacional després d'haver viscut uns anys en què va sentir un clar abandó institucional.
L'acte el va conduir l'actual director del TNC, Xavier Albertí, que quan va assumir el càrrec ja va deixar entreveure la voluntat de posar fi a una visió tancada i sectària del TNC. Albertí va començar amb una glossa als jocs de veu excepcionals que provoquen les veus nasals. I, òbviament, es referia a la veu de Flotats, que havia entrat al vestíbul del TNC vestit amb un blazer i amb pantalons i sabates blanques. En arribar Flotats, es va comprovar que, a més d'un acte institucional, es tractava també d'una trobada d'amics. L'actor Víctor Pi, en un gest informal, va demanar un aplaudiment per a Flotats. Els assistents li van fer cas: van aplaudir de manera intensa i perllongada.
Quan va prendre la paraula Flotats, que va definir l'acte com “reparador i de justícia”, no va dissimular la profunda amargor que va tenir després de 15 anys d'intensa presència teatral, “des d'Una jornada particular, al Goya, passant pel Cyrano, al Poliorama fins a arribar al Teatre Nacional”. Un TNC del qual ha rebut sentiments d'amor i odi, i que ahir descobria una placa en honor seu. “Sé que encara alguns preferirien que en comptes d'una placa, això fos una làpida”, va dir. Però el regust agre d'haver-se sentit menystingut i arraconat –“em va doldre no ser al capdavant del TNC els primers anys”– es va convertir en nostàlgic record per a personatges desapareguts que formen part del seu univers emocional, com ara Victòria dels Àngels, Emili Teixidor, Mercè Broquetes, Adolfo Marsillach, Jordi Sarsanedas, Manuel Gas, Nadala Batista, Carles Sabaté... als quals va definir com “enyorades ombres fidels”. Per a ells va demanar als assistents un minut de silenci.
Records d'absents que es van barrejar amb els aplaudiments que li van retre els que sí que hi eren: Abel Folk, Josep Maria Pou, Mario Gas, Rosa Maria Sardà, Vicky Peña, Montserrat Carulla, Joan Ollé, Lloll Beltran... A tots els va agrair l'assistència.
Els agraïments van ser molts. A Xavier Alberti li va donar les gràcies –“m'ha tornat a obrir les portes del TNC”– i també hi va haver reconeixement pel seu paper en la creació del TNC per a Jordi Pujol, que va assistir a l'acte amb Marta Ferrussola. També es va citar l'exconseller de Cultura Max Cahner, que no va poder ser-hi, pel fet de ser una de les forces impulsores del projecte.
A l'acte hi va assistir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va explicar que va intuir aquest retrobament ara fa un any, quan va sopar amb Josep Maria Flotats a Madrid. També va dir que un cop van decidir que se celebraria l'homenatge, es volia fer l'Onze de Setembre passat, però finalment es va ajornar.
Va tancar els parlaments el president Artur Mas, que va definir el TNC com una “estructura d'estat”. A Flotats el va definir com un símbol: “Un país necessita moltes menes de símbols: banderes, himnes... però les persones també poden ser símbols”, i hi va afegir: “Flotats és un símbol que, com tots els símbols, pot ser discutit per uns o estimat per altres, però és un símbol necessari